De
vegades els himnes
són
per aquells que estan
sota
la terra.
Aquí, nosaltres
vivim
encara en el sinistre
destí
dels homes.
I mirem com
juguen
a
escacs.
Avancen els peons
per
molts que ens caiguin. Salten
com
el cavall i, ràpids,
obliqüen
com l’alfil.
Sacrifiquen
la dama i, ja quasi
perduts,
enroquen.
Que
el rei aguanta fort
-però
segur
que
amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà
caient.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada