dimarts, 22 de juliol de 2014

NOMÉS VIVIM PLENAMENT VIUS...



Només vivim plenament vius

-qui sap si encara inadvertits pel temps-

els petits anys sense memòria,

perquè els records –els més vívids i tot-

no són sinó el que ens diu la mort

-viva en nosaltres com a pèrdua-

de nosaltres extints en el passat.



Fins que morint la fem morir.

(Com d’un ofec d’oblit.)



                   Carles Camps Mundó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada