diumenge, 6 de juliol de 2014

VIII (de Nou poemes)



Les foscors, violentament, s’il·luminaren,
i uns àngels arrengleraren la multitud.
Els miralls simulaven aigua reposadíssima.
Déu declarà que l’escenari era magnífic.

Aleshores, amb tota la teatralitat del moment,
entre les grans corrues en silenci perfecte,
aparegué el poeta amb una rosa a la mà,
recollint tots els somriures.

                        Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada