diumenge, 30 de novembre de 2014

LA TERRA NATAL



No la duem en foscos  amulets,
Ni escrivim arrauxats sospirs sobre ella,
No pertorba nostre amarg somni,
Ni ens assembla el paradís promès.
En la nostra ànima no la convertim
En objecte que es compra o es ven.
Per ella, malats, indigents, errants
Ni tan sols la recordem.

Sí, per a nosaltres es terra a les sabates.
Sí, per a nosaltres es pedra entre les dents.
I molem, arranquem, aixafem
Aquella terra que amb res es barreja.
Però en ella jaurem i som ella,
I per això, cofois, li diem nostra.
                             
                                                   Ana Ajmátova

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada