diumenge, 23 de novembre de 2014

L’INSTANT



Llisca la llum damunt de l’aigua immòbil,
un clar mirall sota el pes lleu dels núvols
que acaben esqueixant.se.

L’or del capvespre llaura un lent silenci
mentre davalla cap al llindar de l’ombra
l’horitzó que s’aprima.

Als ulls s’endinsa una nuesa exhausta,
l’instant més pur.

Sents com s’atansa l’alè d’un món antic
que les formes del dia no sabien mostrar-te.

                      Carles Duarte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada