diumenge, 25 de gener de 2015

MÉS ENLLÀ DE LA MEMÒRIA



Així tota la vida; vagarejades, cants,
mars, deserts, ciutats,
reflexos fugaços
de tot allò perdut per sempre.

La flama s’agita, sonen les trompetes,
corsers grocs boten en l’aire
mentre la gent inquieta parla,
sembla que de la felicitat.

Altra vegada l’èxtasi i l’aflicció.
Altra vegada, com abans, com sempre.
El mar agita les seves crestes platejades
I els deserts i les ciutats s’aixequen.

Quan serà – a la fi- que revoltat
de l’amo seré jo de nou jo,
un aborigen senzill, adormit
en alguna tarda sagrada.
                         Nikolai Gumiliov

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada