diumenge, 1 de febrer de 2015

UN OBLIT INSACIABLE



M’arrapo a les paraules
i als afectes efímers
perquè no sóc res més
que un oblit insaciable,
una veu que s’escolta fugaç
dins d’un somni,
un instant negligible
dins del temps infinit,
una pell que s’estén dins del buit,
un volum escassíssim
de neguits i tendreses.
                  
                                     Carles Duarte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada