diumenge, 3 de maig de 2015

QUAN ALGÚ MOR



                                                                                                                     Quan algú mor,
                                                                      tot el que en resta són erugues i  verms.
                                                                                                               ECLESIÀSTIC, 10.11

Quan algú mor,
un somni s’extingeix:
el desig cercat en la mirada,
la seducció del foc,
l’olor de terra,
el tast de fruita,
la solitud del ponent,
l’afany d’aprendre,
l’anhel de perdurar,
el tacte abrusador,
el record que pacientment veneres.

Quan algú mor,
una tendresa acaba,
ja eixuta d’esperança,
ja sense propòsit,
només un crit inevitable i nu,
fins que el teu cos
començarà a corrompre’s
i el teu alè travessarà la llum.

                            Carles Duarte


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada