diumenge, 13 de desembre de 2015

TARDOR



El cel turquesa de les albades de setembre,
quan s’estrenyen els cercles de la llum
i el Sol es dessagna damunt de les teulades.

La ment s’embriaga d’horitzons
i tem el vell vertigen del no-res
que l’aclapara,
la pell del buit que sent com la interpel·la,
s’aferra al cicle que neix i sucumbeix sense repòs.

                                                           Carles Duarte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada