diumenge, 3 de gener de 2016

NADAL



Què cerques en la nit immensa
I què rastreges pel camí gebrat?
Busco Nadal que ja comença
com una estrella dins la soledat.
Segles de llum la separen
del cor contristat.
Però en la nit el vent de les carenes
reposa extasiat,
però en la nit el fred esdevé claredat
i sento que l’estrella brillarà aviat.

Una lluor no terrenal fulgura
la terra dura de l’hivern
i a mitja nit la soledat atura
el seu respir com si escoltés lo etern.

La veu antiga de l’oracle
com una font s’ha desglaçat.
I comença el miracle
com una gran pietat
que lliga cel i terra, estel i fulla, edat
nova i antiga en un mateix somriure.
L’home es sent l’ànima innocent i lliure
i tot s’uneix i volta davant l’eternitat.

                                  Joan Vinyoli


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada