dilluns, 27 de juny de 2016

TOTES LES SENDES MOREN



Totes les sendes moren
al capdavall de somnis
o pensaments, al lloc
d’on he partit; altra vegada l’orba,
greu solitud, on es canvia l’aire
en una com tristesa vigilant
sobre el matí. Que ja no sé la parla
dels homes, car he pres un sol camí,
el sempre inconegut vers l’indicible.

                                Joan Vinyoli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada