diumenge, 19 de febrer de 2017

SEGONA PROCLAMA



Força sovint el repte és el silenci,
l’espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l’esperança.
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta.

          Miquel Martí i Pol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada