Aventurem-nos un matí d’abril
a recórrer a ple sol,
insinuat només,
les avingudes netes
fistonades d’herba
d’ aquest jardí sense encara
records.
Anem fins a l’umbracle a
reposar,
sense dir res, sentim-nos
l’un
molt prop de l’altre. No ens toquem.
Evaporem-nos.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada